Aquest lloc web utilitza cookies per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Estratègies d'intervenció comunitària
El Pla Marc d’Intervenció comunitària proposa una metodologia de treball pròpia basada en metodologies preexistents i combinada amb una de pròpia que s’anomena ICERT.
Totes les estratègies van encaminades a promoure processos de transformació transformació socials, tant a nivell individual com col·lectiu.
A continuació, trobarem les principals estratègies i alguns exemples pràctics de cadascuna.
Sensibilització activa
La manera com interpretem el món té un efecte directe en com ens relacionem les persones. L’objectiu de les estratègies de sensibilització activa és prendre consciència Per entendre com funcionem, utilitzem estratègies de sensibilització activa i passiva, tant amb professionals com amb ciutadania. Les persones que participen en aquestes estratègies adquireixen un rol actiu en les mateixes convertint-se en subjectes i agents a la vegada.
El Projecte Baobab’s és una mostra d’estratègia de sensibilització activa adreçada als centres educatius.
Sensibilització passiva
Les estratègies de sensibilització passiva van dirigides a tota la ciutadania i tenen l’objectiu de visibilitzar i donar a conèixer les deficiències del model social actual i proposar alternatives.
Dins d’aquestes estratègies trobarem les narratives de conscienciació proconvivència. Aquest tipus de narratives són instruments i recursos que es difonen a través de diferents formats (videogràfic i audiovisual, articles i publicacions escrites, exposicions orals, jornades i conferències…)
amb l’objectiu de compartir una narrativa alternativa que contraresti aquells discursos que interfereixen en la bona convivència i en la inclusió de les diversitats de les identitats socials.
Un exemple de contra narrativa a través de vídeos és El País Blau que es va generar just després dels atemptats del 17A.
Cooperatives
Les estratègies cooperatives van dirigides als i les professionals de diferents àmbits. L’objectiu principal d’aquesta estratègia consisteix en el treball en xarxa per a detectar necessitats i construir objectius comuns que donin resposta a les esmentades necessitats. S’utilitzen espais de treball de detecció de necessitats i espais de treball de construcció d’accions conjuntes.
Un exemple d’aquestes estratègies es pot veure en les diferents taules i grups que s’han creat dins del marc de governabilitat del Model de convivència. El Grup Operatiu de Ripoll ho explica:
Participatives
Les estratègies participatives es dirigeixen principalment a la ciutadania. El seu objectiu és donar espai i veu, atorgant un rol actiu i potenciant la coresponsabilitat de tots els individus que formen part d’una comunitat. Concretament, s’articulen en forma d’espais de reflexió i debat.
Ancoratge positiu
Les estratègies d’ancoratge positiu van dirigides a potenciar el sentiment de pertinença de les persones a la societat on viuen i en l’entorn on es relacionen. El seu objectiu principal és l’acompanyament emocional i la corresponsabilització de l’individu com a agent actiu en el seu propi desenvolupament.
Mentoria social
La realització de mentories socials potencia i apodera persones del propi col·lectiu, convertint-les en referents positius que ajuden les persones mentorades en situació de desavantatge en el seu procés de construcció identitària o bé en el seu desenvolupament personal.
El fet que la persona mentora tingui més experiència i/o major coneixement que la persona mentorada i que hagi viscut un procés similar, visibilitza a la persona mentorada la viabilitat d’un desenllaç positiu del seu propi procés. El mentor/a ajuda i facilita el desenvolupament personal i el tipus de mentoria es pot encaminar cap al suport emocional, cap a la capacitació en habilitats i coneixements o proporcionant una xarxa de suport social.
La mentoria social s’adreça principalment a joves en procés de construcció identitària que necessitin un referent amb qui emmirallar-se i vincular-se i que li permetin un ancoratge positiu. També es destina a aquelles persones adultes que es trobin en processos d’acollida (a un municipi, a un organisme o servei).
Grups socials d’ajuda mútua
Els grups socials d’ajuda mútua es basen en els mateixos principis de la mentoria. Un grup de persones autogestionat que han viscut experiències similars es troben regularment per compartir coneixement i suport per afrontar el seu dia a dia.
L’objectiu del grup és augmentar la qualitat de vida i impulsar una ciutadania més madura. Alhora, dota d’eines i recursos a les persones per tal d’augmentar la seva autonomia i millorar la seva autoestima. Tota persona té capacitat per ajudar els altres i a la vegada ajudar-se a sí mateixa.
El grup proporciona acompanyament emocional i promou uns valors a través dels quals els membres poden afermar la seva identitat i alhora retorna a l’individu l’assumpció de la pròpia responsabilitat.
Pal·liatives
Les estratègies pal·liatives són tècniques d’intervenció a curt-mig termini que tenen l’objectiu d’acollir i acompanyar aquelles persones amb vincles emocionals malmesos o fracturats, mitjançant actuacions destinades a reconstruir-los. L’impacte provocat per situacions traumàtiques fa necessària l’aplicació de les mateixes.
Cercles restauratius comunitaris
Els cercles restauratius ens permeten millorar les relacions interpersonals, recompondre les relacions entre persones dins la comunitat, gestionar conflictes de forma comprensiva i dialogada, crear un clima favorable per a la convivència així com reforçar un conjunt de valors prosocials.
Alguns dels cercles tenen un objectiu preventiu (cercles de diàleg) per a conèixer-se millor, expressar sentiments qui ho desitgi i també busquen evitar futurs conflictes. Altres tipus de cercles són terapèutics, i s’encaminen a legitimar el dolor que senten les persones afectades.